Article: Conciliació horària i altres eufemismes

Avui us presento aquest article, ara que les feines són més precàries, els drets dels treballadors i sobretot de les treballadores semblen coses d’una altre època…potser hem de reflexionar sobre el nostre model de conciliació familiar.

L’article l’he extret del fons documental del CRAEV ( Educació Viva)

 

CONCILIACIÒ HORÀRIA I ALTRES EUFEMISMES

Vivim en una Societat que és gran amant dels eufemismes. Ara a l’acomiadament de treballadors li

diuen racionalització de recursos. A l’augment de la subcontractació i de la precarietat,

externalització de costos. I a l’aparcament dels nens i les nenes, conciliació de l’horari laboral amb

l’horari lectiu.

Cada vegada hi ha més investigacions longitudinals que afirmen que el millor entorn per a un infant

petit és estar amb la seva família i en especial amb la mare, no a guarderies o escoles. No hi ha cap

branca de la psicologia que defensi la separació d’un nen de mesos de la seva mare i la substitució

d’aquesta per un entorn escolar. Al contrari, ja fa anys que la psicologia va demostrar científicament

que el vincle amb la figura materna s’edifica sobretot entre

els 4 i els 8 mesos, un vincle que resulta clau per a la

construcció del caràcter i l’estabilitat emocional. I que la

incorporació a entorns més grans com l’escolar ha de ser un

procés gradual amb l’acompanyament de la família. En cas

contrari, l’infant ho pot viure de manera molt angoixant.

Però resulta que, contràriament a aquestes investigacions, el

discurs progressista ens parla del dret de la dona a realitzarse

a través de la feina, i per tant de la seva necessitat de

treballar. No serà això un altre eufemisme?

Sigui com sigui, i respectant sempre els desitjos de cada persona, el que és evident és que la

separació prematura dels infants del seu entorn familiar no és una necessitat vital dels nens/es. A

l’inrevés, va en contra de la seva naturalesa. I aquest és, per nosaltres, el tema central.

Una vegada més posem les necessitats dels adults, del mercat laboral, de la productivitat, per davant

de les necessitats vitals de la infància. Sovint un es pregunta si el sistema educatiu, més que vetllar

per les criatures, no serà un element més de la generació de riquesa. Fa poc sentíem el conseller

d’educació argumentant que la setmana blanca serviria per dinamitzar el turisme a les comarques de

muntanya.

I als nens i les nenes, qui els mira? És adequat per a ells/es estar vuit o deu hores al dia a un centre

escolar? Necessiten estar envoltats de multitud d’altres infants a aquestes edats? Han d’estar

apartats del seu pare i de la seva mare tantes hores al dia? No, ni ho necessiten, ni és adequat per

ells.

Vivim en una Societat que aparta els més petits i els més grans perquè ens destorben. Busquem

entorns on guardar-los mentre els adults ens dediquem a produir o fer més coses que ens deixen

íntimament buits i infeliços.

La immensa majoria de les persones no estaran d’acord amb això, no tenim cap dubte. I qui som

nosaltres per dir-los que estan equivocats?

No serem tan arrogants. Però l’administració tampoc hauria de ser tan prepotent per obligar a

tothom a fer el mateix. Si hi ha dones que desitgen incorporar-se al món laboral un cop han parit,

endavant. Però també n’hi ha que volen cuidar dels seus petits i aquestes també haurien de disposar

dels recursos per fer-ho. Invertir en elles és, com a mínim, tant progressista com fer-ho en

guarderies.

CRAEV: http://www.educacionviva.com

2

Si hi ha famílies que desitgen o no poden fer més que aparcar els seus fills des de les 8 del matí fins

a les 7 de la tarda, endavant. Però també hi ha centres escolars on tota la comunitat educativa està

d’acord en oferir activitats acadèmiques tan sols als matins.

Si no permetem i valorem aquesta llibertat, de què parlem quan parlem d’autonomia de centres, de

projectes educatius singulars o del dret a decidir?

Any nou, projectes nous…

Doncs sí, ara que comença un nou any, és l’hora de platenjar-nos quines coses volem canviar…anar al gimnàs, aprendre anglés, deixar de fumar…i tants i tants d’altres…

Doncs bé, jo també vull canviar coses…així que el dia 7 de gener comença a Cornellà el servei de Mare de Dia.

Amb alguns canvis i variacions que afecten sobretot al tema dels horaris. Per incompatibilitats amb la feina ( faig de mestre a un terç de jornada, i això afecta les tardes de 15 a 16.30 i els dimarts tot el dia).

L’horari de Mare de Dia de gener a juny serà de Dilluns- Dimecres- Dijous-Divendres de 8.30 a 14.00h.

Recordeu que podeu fer ús del servei quan us faci falta, només dies concrets, hores concretes…només cal avisar al mail o al mòbil i llestos! 

Així doncs, començem amb moltes ganes de passar-ho bé, alegria, energia i bon humor!!!

Us esperem!!!!

 

 

Triar contes per nadons.

Com ja que estem inmersos en la bogeria de mirari remirar quins jocs i joguines volem que arribin a casa pels Nadals, he trobat aquest article molt interessant a la web http://www.familiaforum.net, on Teresa Blanch i Anna Gasol ens parlen de l’importància d’explicar contes als nostres nadons.

Esperi que us agradi i que us sigui útil per decidir-vos a comprar un conte al vostre nadó.

 

TRIAR CONTES PER NADONS

Des dels primers moments de la vida del nadó (fins i tot abans de néixer), la família juga un paper molt important per introduir-lo en el món del llibre. L’infant entra en un món de fantasia carregat d’afectivitat si es creen, en el sí de la família, situacions i jocs de comunicació, si se li donen llibres de qualitat per tal que els manipuli en llibertat, si se li expliquen les primeres històries o se li canten les primeres cançons.

Com sabré quin conte he de triar per al meu nadó?, Els hem de proporcionar contes des dels primers mesos?, em van preguntar no fa gaire dues amigues, la Judith i la Maria, poc després del naixement de la Lluna i en Nichel, els seus respectius fills. 

Els vaig explicar que la tria dels primers contes o d’unes bones històries podia ser tan fàcil com interpretar el plor del nadó, i que es tractava només d’una qüestió de pràctica. En realitat, vaig comentar, heu de desvetllar la curiositat dels vostres nadons a base d’històries i d’aquesta manera, de mica en mica, els iniciareu en l’hàbit lector.

Certament, els contes i les històries ajuden els infants a conèixer el món mitjançant les il·lustracions, i els comentaris dels adults i més endavant, els introdueixen en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. A les primeres edats, un conte es converteix en una joguina que el nadó, a mesura que creix, aconseguirà manipular segons els seus desitjos. 

Des dels primers mesos de vida -fins i tot en els darrers mesos de l’embaràs-, es pot estimular el bebè cantant cançons de bressol, llegint rimes, explicant contes molt breus -no més d’un minut-, mostrant dibuixos molt simples mentre seu a la nostra falda…

Està comprovat que, mica en mica, l’infant es mostra cada vegada més receptiu a les paraules de l’adult i que la seva curiositat per tot allò que l’envolta augmenta. 
 
Al voltant dels nou mesos, el bebè s’adona de que aquell objecte que li oferim per jugar, el conte, adquireix característiques que encara no ha descobert; 

– Quan l’obre, la joguina canvia de mida i de forma. En canvi, quan el tanca, es torna petita. 
– Té moviment en passar les pàgines. 
– Cada pàgina presenta colors i dibuixos diferents. No obstant això, quan l’obre a la mateixa pàgina, el mateix dibuix és allà.

Més endavant, quan l’infant comença a caminar, es mou d’una banda a l’altra amb el conte perquè sap que és un objecte màgic;

– Cada cop que el mostra a un adult, aquest l’obre i li explica la història. 
– S’estableix un diàleg amb l’adult.
– Aprèn que cada imatge té un so i, a més a més la pot identificar fàcilment amb els objectes del seu entorn. La gibrelleta, el plat, el got o el peluix del dibuix són com els de casa!

Hem de tenir cura a l’hora de seleccionar. Afortunadament, a les llibreries i biblioteques, hi ha personal qualificat que ens ajudarà a resoldre els dubtes. Però per norma general, els contes per a lectors de 0 a 3 anys haurien de respondre a les següents característiques físiques: 
    – Llibres d’un format adient a les mans petites de l’infant. 
    – No han de pesar. 
    – No han de ser tòxics ni contenir plàstics, piles…
    – Les il·lustracions han de ser realistes i simples per tal que l’infant les pugui identificar amb facilitat. 
    – Les imatges han de ser a color.
    – Dibuixos de primers plans.
    – No és necessari que tinguin text i, si en tenen, ha de ser molt breu. 
    – Si són contes de cartró, les pàgines han de ser prou gruixudes per tal que l’infant les pugui passar amb facilitat. 
    
Cal remarcar que, tal com es fa amb les joguines, els contes s’han d’adaptar a les necessitats dels infants, i per això és important disposar d’una gran varietat de contes per explicar. Tots aquests contes són instruments que ens ofereixen moments màgics de proximitat i afecte amb els nostres fills. 

EL RACÓ DE LA LECTURA 

  • ALCÀNTARA, R.; GUSTI. El Tento busca el seu osset. Bacelona: Baula, 2010
  • L’Arca de Noé. Madrid: Susaeta, 2007 (Casetes de roba)
  • AMONT, K. La Sara se’n va a dormir. Barcelona: RBA, 2008
  • CHILD, L. Oposats. Barcelona: Serres, 2008 (Carles i Laia)
  • Comptem colors! Barcelona: Random House Mondadori, 2008
  • COSTA, N. El conill va de festa. Barcelona: Cruïlla, 2008
  • FLAD, A.; FERRI, F. L’ós. Barcelona: Cruïlla, 2008
  • FLETCHER, J. 1, 2, 3… de cap al mar!. Barcelona: Combel, 2008 (Piu, piu, fora del niu)
  • LAND, F. Quac! Quac!. Barcelona: Combel, 2008 (Toca, toca)
  • Meeec-Meeec. Barcelona: Cruïlla, 2007
  • MELLING, D. Com la mare. Barcelona: La Magrana, 2007
  • PFISTER, M. A dormir, Nil!. Barcelona: Joventut, 2008 (Quadrada)
  • El pingüí. Barcelona: Cruïlla, 2008
  • PLA, I.; GANGES, M. L’elefant dels mocs. Barcelona: Combel, 2009 SALA i VILA, C. Sóc un pollet. Barcelona: Barcanova, 2010

 

S’acosten els Nadals, quina joguina trio per al meu fill/a??? Algunes propostes i recomanacions….

CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE A L’HORA D’ANAR A COMPRAR JOCS I JOGUINES. 

IDEES PER PODER ESCOLLIR JOGUINES ADEQUADES A LES EDATS DELS INFANTS. PROPOSTES DE JOCS I JOGUINES.

La compra de jocs i joguines sempre esdevé complicada. Les empreses de joguines i els comerços (sobretot multinacionals i grans centres comercials), fan un bombardeig publicitari per tal de convèncer tant a pares com a fills, que la joguina anunciada és la millor. Alhora, molts adults es troben desconcertats davant les peticions dels infants. Davant això, no cal oblidar, que la compra d’una joguina o una altra s’ha de fer sota criteris de responsabilitat, ja que la joguina, sens dubte influenciarà en l’aprenentatge i en el desenvolupament dels nostres nens i nenes, ja que mitjançant el joc, l’infant desenvolupa la creativitat, intel·ligència, afectivitat, motricitat, llenguatge, sociabilitat, autonomia i es posa en relació amb la societat construint-se poc a poc com a persona.

A continuació remarquen els aspectes i criteris que s’han de tenir en compte alhora de comprar jocs i joguines:

– Primer de tot s’han de respectar els interessos de l’infant, la joguina ha de ser divertida per ell. Les joguines es regalen, mai s’imposen.

– Cal que la joguina sigui adequada a la seva edat. No ha de ser ni tan simple que l’avorreixi, ni tan complicada que no l’entengui.

– La joguina ha de ser estimulant i versàtil. Cal que mitjançant el joc l” infant desenvolupi la seva creativitat, imaginació, socialització, cooperació i les seves pròpies habilitats.

– La joguina ha de ser segura. Totes les joguines han de complir la normativa de la CE, posant-lo a l’embalatge de la joguina.

– Les joguines han de ser sòlides, perquè a pesar del temps, segueixi entretenint a l’infant. Una marca de qualitat com la N d’Aenor a l’embalatge és garantia d’aquesta solidesa.

– Les joguines han de ser les justes. Moltes joguines de cop ofeguen a l’infant, sempre és millor anar regalant-les al llarg de l’any que concentrar els regals en una època concreta. Tenir moltes joguines inutilitzades pot dificultar que l’infant aprengui a valorar les coses.

– Les joguines han de ser variades. Penseu en quin tipus de joguines té ja l’infant. A més variades, més versàtil serà el seu joc i per tant més varietat d’aprenentatges podrà realitzar.

 

– Les joguines no han de reproduir estereotips per qüestions de gènere. No podem limitar als infants a les suposades funcions d’home i dona que marca la nostra societat.

– Les joguines no han de ser bèl·liques. El nen interioritza els comportaments i valors socials. Eduques per la pau? Jugues a la guerra?

– Les joguines no han de ser innecessàriament sofisticades. Cal que l’infant jugui amb la joguina, no que la joguina jugui amb el nen o jugui sola.

TOT I AIXÒ, CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS SEGÜENTS ASPECTES:

– La publicitat. Aquesta es troba dissenyada per vendre i per tant a vegades pot resultar molt enganyosa. És important que el comprador i el nen vegi la joguina abans de comprar-la, ja sigui a una ludoteca o a la mateixa botiga, ja que així es poden evitar futures frustracions.

– Les necessitats del joc que proposa la joguina. Cal valorar si l’infant disposa del suficient lloc per jugar que requereix la joguina, si disposa de companys per jugar amb ella, si pot molestar el seu soroll….

– Alhora cal potenciar la pròpia construcció de joguines. Aquesta pràctica, estimula la creativitat l’autoestima i l’autosuficiència de l’infant.

Finalment només remarcar la importància de compartir el joc dels infants, els pares i els adults sempre són la millor joguina per l’infant.

JOGUINES DE TRES A SIS ANYS QUE PERMETIN…

Millorar la seva memòria
Assentar les seves habilitats motrius
Definir la lateralitat
Estimular el llenguatge, tant la comprensió com l‛expressió oral i escrita Experimentar amb el modelatge dels materials
Assimilar el concepte d‛empatia
Incrementar la seva capacitat d‛atenció
Desenvolupar la imaginació
Consolidar l‛esquema corporal
Ajudar a comprendre conceptes senzills
Estimular la psicomotricitat fina
Afavorir la lecto-escriptura

Introduir hàbits d‛ordre i cura per les coses Experimentar amb els números i operacions senzilles Millorar la seva orientació temporal
Fomentar la seva capacitat de socialització
Adquirir alguns hàbits
l Satisfer la seva enorme curiositat

ALGUNES ORIENTACIONS SOBRE INTERESSOS LECTORS

Abans dels 5 anys : Busqueu llibres on la il·lustració sigui predominant, innovadora i estètica. Hi ha il·lustracions que es van crear per a la televisió i el cinema, la seva reproducció en llibres atén a criteris purament comercials. Malgrat que encara no llegeix, no compreu només llibres d’imatges exclusivament. Recordeu que vosaltres podeu descobrir les històries amb ell. Trieu un moment del dia ( o de la nit ) per mirar i llegir junts els llibres. Ho convertireu en un espai de comunicació i afecte. Mostreu-li les il·lustracions dels contes. El nen comprendrà que les imatges també expliquen històries.

INTERESSOS : Llibres d’imatges. Històries rimades, amb repeticions. Històries on el protagonista és un animal, humanitzat o no. Contes de fades senzills. Històries quotidianes sobre les coses que l’envolten.

ADRECES INTERESSANTS:

http://www.jugarijugar.com

 

   

 

Les 10 preguntes més habituals.

En aquesta nova entrada al Blog, us deixo de manera escrita les preguntes més habituals i els dubtes que més us preocupen, o els que m’heu plantejat més sovint.

1.- Com funciona?

Les Mares de Dia som educadores professionals que oferim un servei a la nostre LLar. L’obejctiu és que l’infant segueixi sentint-se acollit com a la seva pròpia llar, rebent alhora una educació de qualitat i de manera molt més vivencial i personalitzada que a l’escola Bressol.

Els grups són reduïts, 3-4 infants, per tal de garantir l’individualitat i la correcta atenció per part de l’educadora.

2.- Quant costa? Quins horaris puc fer?

A l’apartat del Blog “Horaris i preus”, trobareu aquesta informació de manera detallada.

Com a fet diferencial, comentar que els horaris es poden adaptar a la vostre vida laboral, no existeixen els horaris rígids, podeu entrar o sortir quan volgueu, podeu venir a compartir una estona de joc, venir a donar-los el pit, o venir-los a buscar quan us sembli més adient.

Recordeu que amb les persones que millor està l’infant amb els seus pares, per tant, casa meva està totalment oberta perquè vingueu quan vulgueu.

3.- Això és legal?

A Catalunya desgraciadament no existeix actualment, un decret que regeixi aquesta activitat en concret, cpom sí que passa i desde fa molts anys a altres països d’Europa ( Regne Unit, França, Itàlia…), on les Mares de Dia formen part de l’educació dels infants, i on l’Estat subvenciona aquests serveis, ja que els entén com una aposta per la qualitat de l’educació de la primera infància.

Actualment, l’associació de LLars de criança de Catalunya està treballant activament per poder dur aquesta proposta a la Generalitat, i que s’aprovi aquest Decret, que regirà les característiques a nivell legal que ha de tenir algú que vulgui exercir de Mare de Dia.

Us deixo el Decret que regula aquesta activitat a Navarra, on sí que està aprovat i actualment en vigor. ( personalment, jo he seguit totes les pautes que marca aquest Decret).

http://www.solidaridadintergeneracional.es/public/web/pdfs/normativa/NA2010/NA2010_OF0027.pdf

http://www.navarra.es/home_es/Actualidad/BON/Boletines/2009/48/Anuncio-15/

4. -I si passa alguna cosa?

Les Mares de Dia tenim contractada una assegurança de responsabilitat civil que ens cobreix tots els danys d’aquesta activitat en concret.

5.- A nivell educatiu, quines activitats es fan?

Al tenir un grup molt reduït d’infants, aquests poden gaudir molt més i fer activitats molt més vivencials i manipulatives.

En el meu cas, parteixo de les bases de l’educació viva, on els adults actuem d’acompanyants, i on es vetlla pel repecte i la satisfacció de les necessitats vitals dels infants.

Incloc també altres pedagogies com per exemple, la pedagogia Montessori, Emmi Pikler, o Loris Malaguzzi, entre d’altres.

Per tant, depenent de l’edat dels infants, gaudirem fent activitats a l’exterior, plantarem a l’hort, pintarem, farem joc simbòlic, panera dels Tresors, Joc heurístic…. cada dia serà una nova aventura per nosaltres.

6.- I si un dia estàn malalts?

Al ser un servei d’on podem gaudir d’un grup reduït d’infants, si un dia, el vostre fiil/a es troba malament el podeu portar igualment, sempre i quan no tingui una malatia infecciosa ( varicela, conjuntivitis…).

Aqui l’atendrem el millor possible, donant-li el repós que necessiti, i el tractament que el metge us hagi recomanat.

Tot i així, recordeu que quan estem malalts, on millor estem és a casa, amb el pare o la mare , però entenem que poden sorgir situacions inesperades i que no podem resoldre.

7.- Cal que els infants vinguin tots els dies?

No, els horaris dels infants s’han d’adaptar a les vostres necessitats. Els infants poden venir, tots els dies, dies solts o inclús poden venir per hores si necessiteu aquest servei.

8.- La casa està adaptada als infants?

En el mau cas en particular, partim de la base que a casa meva ja hi conviuen dos infants de 4 i 1 any, per tant, ja disposo dels espais adequats pel que fa a seguretat i higiene.

Actualment, estic fent algunes millores per tal de poder disfrutar encara més i millor dels diferents espais dels que disposem ( Habitació de descans i racó 0-1, habitació per al joc simbòlic i activitats d’interior, pati per activitats d’exterior amb espai delimitat per als infants que encara no caminen, i hort, plantes, piscina, …).

Calefacció a totes les estances, i lògicament, cuina i lavabos adaptats als petits.

Tot això sense perdre l’essència de casa meva, i la de la vida diaria que hi tenim els quatre membres de la familia.

9.- Els infants es poden quedar a dinar? Què menjaràn?

Els infants es poden quedar a dinar. Les families tindreu dues opcions, una serà portar vosaltres mateixos el dinar del vostre fill/a, ja que vosaltres sabeu millor que ningú que li agrada, i aixi podreu seguir de manera òptima la dieta de l’infant.

L’altre serà el dinar fet a casa, per fer-lo utilitzarem verdures i productes de l’hort dels pagesos del Baix Llobregat que ens servirà una Cooperativa.

10.- Quin calendari seguireu?

El Calendari que seguirem de manera habitual serà el Calendari Escolar.

Pactarem amb les families aquells dies que siguin festius a les escoles, donant opcions factibles i vàlides per a tots.

El mes de juliol valorarem tots junts quins horaris faràn els infants, i ofertarem la possibilitat de fer activitats més lúdiques, sempre comptant amb ajuda d’altres adults si la situació i la demanda ho requereixen.

El mes d’agost estarà tancat.

11.- I si sóc jo la que està malalta?

Aquesta pregunta m’ha vingut avui al cap, ja que precisament avui estic amb refredat que fa por…

Tranquils, si jo em poso malalta, o els meus fills, o em surt algun imprevist, trobareu una persona titulada en Magisteri i amb coneixement de la programació i de les nostres rutines.

Segurament la veureu encara que jo estigui per casa, potser vindrà a regalar-nos alguna estonets de cançons, contes, jocs….

Sempre hi haura una persona substituta, no us quedareu mai penjats!

intel·ligència Emocional

La intel·ligència emocional és l’habilitat que te subjecte per gestionar l’emoció, transmetre-la de forma adequada i percebre la dels altres. Un dels seus principals teòrics és Daniel Goleman, tot i que la visió que la intel·ligència té múltiples components i que un d’ells gestiona la part dels sentiments data d’antic. S’ha intentat mesurar de forma objectiva a través de tests i qüestionaris, però molts psicòlegs consideren que és impossible de quantificar. El nivell zero es considera una patologia denominada alexitímia.

La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner no contempla aquesta component, donat que no s’ha trobat una zona del cervell que correspongui de manera unívoca a aquesta capacitat, però molts teòrics assimilen la suma de la intel·ligència interpersonal i la intrapersonal a un domini emocional.

Quan ens convertim en pares i mares prenem consciència de la dificultat d’educar i ensenyar als nostres fills en l’educació dels valors i l’intel·ligència emocional.

Us deixo l’enllaç d’aquesta guia, que està feta per aprendre a conèxier, expresar, i gestionar els nostres sentiments a la família.

Feu clic per accedir a Guiainteligenciaemocional.pdf

Us deixo aqui també, un article de l’Eduard Punset sobre l’educació emocional.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-aprendizaje-social-20130526-2130-169/1839588/

 

Algunes estratègies per a potenciar i desenvolupar la comprensió i l’expressió de les emocions en els nens i nenes poden ser:

–          Aprendre les diferents emocions, donant nom als propis sentiments i als dels altres, destacant els signes expressius característics d’aquestes, interpretant-los i associant-los a pensaments.

–          Crear oportunitats per a prendre atenció a l’expressió de les emocions en contexts diferents, amb respostes diferents.  

–          Atendre les emocions dels altres, per a compartir-les i adonar-se de la seva importància dintre de les relacions socials.

–          Adquirir els aprenentatges necessaris per a afrontar les dificutats de la vida, de manera que es desenvolupin estratègies per adaptar-se amb èxit a l’entorn.

Sabem que la IE és transmesa de pares a fills, a partir dels models que el nen crea dels seus pares, demostrant-se, en diversos estudis, que els nens capten els estats d’ànim dels adults (Shapiro, 1997). En aquesta línia, podem concloure que existeixen tres estils educatius de pares, a nivells generals. A continuació, es presenta un quadre resum del perfil dels models de pares i de les conseqüències en els fills i filles educats per aquests.

  Les mares i els pares… Els fills i les filles…
Estil Educatiu Autoritari Exerceixen un control rígid en els seus fills, imposant les seves normes i castigant aquelles conductes no adequades. Tenen un nivell d’exigència alt amb els seus fills/es. No es comuniquen i expressen obertament amb els seus fills/es, mostrant poc afecte cap aquests. Es mostren reservats i infeliços, amb dificultats per a confiar en les altres persones i nivells baixos d’autoestima. Tenen una tendència a sentiments com la culpabilitat i la depressió. Són obedients i submisos. Tenen menys habilitats socials i poden mostrar-se agressius i irresponsables.
Estil Educatiu Permissiu Són molt afectusos i comunicatius amb els seus fills/es, però marquen pocs límits i control; exigint-los poc pel què fa les normes i l’esforç. S’adapten a les necessitats dels seus fills/es i basen les seves interaccions en aquestes. En l’educació dels seus fills, no creuen en l’ús dels càstigs ni dels premis perquè creuen que els infants han d’aprendre sols. Són fills/es alegres, però poc madurs i amb poc autocontrol. Són nens i nenes poc constants en les seves tasques. 
Estil Educatiu Democràtic Són molt afectuosos amb els seus fills però alhora són exigents i plantegen límits i els fan respectar les normes (que són coherents). Són comunicatius i comprensius, prefererint el raonament i fomentant el diàleg, abans d’imposar; mostrant sensibilitat cap als seus fills/es. Estimulen el desenvolupament i la maduració dels seus fills/es, sense pressionar-los, sinó que els guien en el seu procés de creixement. Motiven als seus fills/es per a prendre iniciatives, tot i els riscs què cometin errors, per tal que d’aquests segueixint aprenent. Estan més contents amb si mateixos i són més competents socialment. Tenen una alta autoestima i són persones autònomes i responsables amb les seves tasques i els seus deures. Mostren més autocontrol, a més de ser més constants en les seves ocupacions.

 

Ja tenim el Triptic!

Ja tenim aqui el Triptic i la setmana vinent tindré la versió impresa.

Moltes gràcies al Joel Vaccaro, que m’ha ajudat a fer-lo!!

Si en voleu algún em versió paper podeu contactar amb mi a través del mail o Facebook.

 

Triptic1 Triptic2

L’hort i els infants

Bon dilluns, 

Avui us vull parlar de l’hort, un espai que ajudarà als infants a relacionar-se i a adquirir hàbits.

Nosaltres en tenim un al pati de casa, ara estem collint ja les últimes albergínies, mentrestant les faves creixen a un bon ritme i ens agrada moltíssim collir les pastanagues i menjar-les tal qual…mmmmm….boníssimes!!!

Us deixo aquest petit article, que parla de l’hort escolar:

L’hort, un espai educatiu i de relació

L’hort escolar no és tan sols un espai de cultiu i estudi de les plantes sinó que esdevé una font inesgotable de recursos educatius, des del mateix moment que es comença a plantejar, i permet posar en pràctica estratègies de gestió, organització, relació i participació.                              

 

És important planificar bé el procés des del principi i buscar respostes a preguntes com:
• per què volem un hort ?
• en què millorarà el medi ambient de l’escola?
• un cultiu biològic, què representa?
• quin profit pedagògic en traurem?
• tindrem temps per tenir-ne cura?
• quant costarà?
• quins poden ser els espais més adequats?
• com ho expliquem?

 

Un hort, des d’un punt de vista ecològic, és un racó de natura on podem observar i explorar les característiques dels diversos elements que en formen part i que constitueixen, per tant, un racó de natura. També és un espai per a la contemplació i el descans o el joc, l’hort cada dia ens ofereix sorpreses despertant la curiositat en infants i adults.

És també un espai d’aprenentatge en el sentit més ampli, no només limitat a les feines pròpies de treball i estudi que hi estan relacionades sinó que pot ser l’aula a l’exterior per a una classe d’anglès, música o matemàtiques; donem vida als espais exteriors traient l’aula al pati; posem-hi taules i bancs, o per què no, seiem a terra i gaudim de l’aire fresc, del sol a l’hivern i l’ombra a l’estiu.

Les feines de l’hort, amb una clara repercussió en l’obtenció d’uns resultats directament vinculats a les accions que hi hem realitzat i la cura que hi hem tingut, motiva i enriqueix  tothom que hi participa fins hi tot als col•lectius que presenten més problemes d’adaptació o de seguiment del ritme normal de l’educació, donar motius de satisfacció personal i sentir-se més valorats per la resta de companys i companyes.

És a més un espai de relació social, cal implicar-hi tota la comunitat educativa, personal no docent, administratiu i de neteja, mares i pares buscant complicitats i fent-los partícips de les accions que duem a terme. Convidem als veïns que ens observen des dels balcons a passar una estona al nostre hort organitzant una festa per celebrar una collita, per exemple.

 

El joc heurístic

Fa uns dies vaig penjar un post parlant de la Panera dels Tresors, explicant què era i per a quines edats anava destinat.

Avui parlarem del Joc Heurístic, que va destinat a infants de 12 a 24 mesos, és a dir, és posterior a l’exploració dels objectes que fèiem a la Panera.

El joc heurístic, és una activitat en la que un grup reduït de nens, que tenen entre els 12 i 24 mesos d’edat, explora objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda de l’adult, els recull tot classificant-los.

El joc heurístic és una activitat que:

– Exercita i enriqueix les capacitats dels infants, físiques,mentals, emocionals i socials.
– Afavoreix el treball en grup.
– Dóna l’oportunitat a l’educadora de conèixer millor cada un dels nens.

El domini de la mobilitat de tot el cos, és la gran conquesta del segon any de vida. L’infant arriba allà on desitja i desitja allò que veu. Tot l’interessa i té necessitat de tocar-ho tot.
La seva habilitat manual i la capacitat de manipulació han augmentat considerablement i això fa que el nen s’interessi per les relacions entre els objectes. El joc heurístic dona llibertat de moviment.

Facilita abundància de material per a explorar.
Ofereix objectes diferents i susceptibles de ser combinats.
Permet als infants treballar junts i tranquils.

Pot combinar el material de maneres molt diverses, tot i fent descobertes: Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar, encaixar, abocar…..

El joc heurístic ha estat pensat, com a resposta a la demanda creixent d’activitat per part de l’infant i la voluntat de l’educador de respectar el ritme individual d’acció en un grup d’infants del segon any de vida.

El coneixement de la realitat que adquireix l’infant a partir de la pròpia activitat, una activitat sorgida del seu interès, queda per sempre més enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.

 

Us deixo a més, alguns enllaços per veure més materials:

http://www.xtec.cat/esc-elcarrilet/les%20activitats/JOC%20HEURisTIC.pdf

http://webfacil.tinet.org/usuaris/jcornado/JOC_HEURISTIC_20110519192255.pdf