intel·ligència Emocional

La intel·ligència emocional és l’habilitat que te subjecte per gestionar l’emoció, transmetre-la de forma adequada i percebre la dels altres. Un dels seus principals teòrics és Daniel Goleman, tot i que la visió que la intel·ligència té múltiples components i que un d’ells gestiona la part dels sentiments data d’antic. S’ha intentat mesurar de forma objectiva a través de tests i qüestionaris, però molts psicòlegs consideren que és impossible de quantificar. El nivell zero es considera una patologia denominada alexitímia.

La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner no contempla aquesta component, donat que no s’ha trobat una zona del cervell que correspongui de manera unívoca a aquesta capacitat, però molts teòrics assimilen la suma de la intel·ligència interpersonal i la intrapersonal a un domini emocional.

Quan ens convertim en pares i mares prenem consciència de la dificultat d’educar i ensenyar als nostres fills en l’educació dels valors i l’intel·ligència emocional.

Us deixo l’enllaç d’aquesta guia, que està feta per aprendre a conèxier, expresar, i gestionar els nostres sentiments a la família.

Click to access Guiainteligenciaemocional.pdf

Us deixo aqui també, un article de l’Eduard Punset sobre l’educació emocional.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-aprendizaje-social-20130526-2130-169/1839588/

 

Algunes estratègies per a potenciar i desenvolupar la comprensió i l’expressió de les emocions en els nens i nenes poden ser:

–          Aprendre les diferents emocions, donant nom als propis sentiments i als dels altres, destacant els signes expressius característics d’aquestes, interpretant-los i associant-los a pensaments.

–          Crear oportunitats per a prendre atenció a l’expressió de les emocions en contexts diferents, amb respostes diferents.  

–          Atendre les emocions dels altres, per a compartir-les i adonar-se de la seva importància dintre de les relacions socials.

–          Adquirir els aprenentatges necessaris per a afrontar les dificutats de la vida, de manera que es desenvolupin estratègies per adaptar-se amb èxit a l’entorn.

Sabem que la IE és transmesa de pares a fills, a partir dels models que el nen crea dels seus pares, demostrant-se, en diversos estudis, que els nens capten els estats d’ànim dels adults (Shapiro, 1997). En aquesta línia, podem concloure que existeixen tres estils educatius de pares, a nivells generals. A continuació, es presenta un quadre resum del perfil dels models de pares i de les conseqüències en els fills i filles educats per aquests.

  Les mares i els pares… Els fills i les filles…
Estil Educatiu Autoritari Exerceixen un control rígid en els seus fills, imposant les seves normes i castigant aquelles conductes no adequades. Tenen un nivell d’exigència alt amb els seus fills/es. No es comuniquen i expressen obertament amb els seus fills/es, mostrant poc afecte cap aquests. Es mostren reservats i infeliços, amb dificultats per a confiar en les altres persones i nivells baixos d’autoestima. Tenen una tendència a sentiments com la culpabilitat i la depressió. Són obedients i submisos. Tenen menys habilitats socials i poden mostrar-se agressius i irresponsables.
Estil Educatiu Permissiu Són molt afectusos i comunicatius amb els seus fills/es, però marquen pocs límits i control; exigint-los poc pel què fa les normes i l’esforç. S’adapten a les necessitats dels seus fills/es i basen les seves interaccions en aquestes. En l’educació dels seus fills, no creuen en l’ús dels càstigs ni dels premis perquè creuen que els infants han d’aprendre sols. Són fills/es alegres, però poc madurs i amb poc autocontrol. Són nens i nenes poc constants en les seves tasques. 
Estil Educatiu Democràtic Són molt afectuosos amb els seus fills però alhora són exigents i plantegen límits i els fan respectar les normes (que són coherents). Són comunicatius i comprensius, prefererint el raonament i fomentant el diàleg, abans d’imposar; mostrant sensibilitat cap als seus fills/es. Estimulen el desenvolupament i la maduració dels seus fills/es, sense pressionar-los, sinó que els guien en el seu procés de creixement. Motiven als seus fills/es per a prendre iniciatives, tot i els riscs què cometin errors, per tal que d’aquests segueixint aprenent. Estan més contents amb si mateixos i són més competents socialment. Tenen una alta autoestima i són persones autònomes i responsables amb les seves tasques i els seus deures. Mostren més autocontrol, a més de ser més constants en les seves ocupacions.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s